Gairebé sense sòl lliure per créixer amb obra nova, Barcelona està obligada a mantenir en forma el seu parc d’habitatges.

La crisi frena la despesa, però les subvencions l’estimulen.

Amb prou feines 924 pisos en venda de noves promocions a tot Barcelona, es fa evident que la qualitat residencial de la ciutat passa per la rehabilitació . Però per a moltes finques encara és una assignatura pendent que només s’executa sota la pressió d’una inspecció tècnica suspesa, per un risc clar per a l’edifici, o quan el deteriorament extern és molt visible. Els alts costos i la dificultat per posar d’acord a les comunitats de veïns paralitzen moltes actuacions, mentre els administradors de finques insten a programar les intervencions que marca la llei. El Govern regula amb el mantra de la conservació. Però està en forma el parc d’habitatges de Barcelona?

L’arquitecte Enric Mir és membre del grup de treball de rehabilitació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i de la seva junta de govern. La setmana passada van presentar el document de síntesi que ha de servir per al futur llibre blanc d’impuls a la rehabilitació. El col·lectiu parteix de la premissa que cal concebre aquestes intervencions com «millores per a l’edifici, després de repensar les coses», i no pensant en tornar el seu caràcter original, quan de vegades formen part de períodes caracteritzats per construccions d’escassa qualitat.

L’expert té clar que Barcelona té molt camí per recórrer en la matèria i la situa en un nivell «intermedi» de manteniment, encara que molt per davant de l’àrea metropolitana. La manca de cultura sobre això s’atribueix especialment al fet que la meteorologia (poca pluja i fred) no ha fet de la renovació energètica una prioritat durant molts anys.

Per al llibre blanc, que guiarà les intervencions de futur, els arquitectes defensen processos més integrals d’inspecció per barris i fins a espais públics, i amb informació oberta a tothom. «Cal anar més enllà de les ITE», emfatitza Mir. Reclama també generar més informació per al ciutadà i una espiral on a més obres més barats siguin els costos (economia d’escala) i més fàcil accedir a les millores. A més, defensa que els «impostos han de prevaler a qui ha invertit en més millores». Un primer nivell és de seguretat i accessibilitat, però després cal escalar cap al confort, i per fi a l’arquitectura de qualitat, destaca.

Sens dubte, les subvencions ajuden . Per exemple, l’any passat, de les 1.780 inspeccions realitzades per professionals del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, un total de 930 van ser de l’últim trimestre, coincidint amb l’inici d’una campanya de subvencions que significava facilitats per a la rehabilitació en el cas de no superar l’examen. Les ajudes municipals a Barcelona es mantenen enguany. Però més enllà de la revisió, les «inspeccions han de servir per planificar millor les futures obres de manteniment i saber què esperar», destaca Manuel Segura, director del gabinet tècnic d’aquest col·legi.

El col·lectiu promou també la prevenció. Entre els 20 consells que regalen: protegir l’estructura de l’edifici, no maltractar amb càrregues de pes superiors a les previstes, conservar la façana com a element protector, tenir cura de la coberta evitant el seu deteriorament … són mesures clau per als elements comuns. Però el treball segueix en cada domicili. Respectar parets i envans evita la formació d’esquerdes i deformacions, combatre les humitats evita problemes més greus, tenir cura dels desguassos combat els embussos i filtracions, protegir els elements metàl·lics frena l’oxidació, aïllar bé estalvia energia, ventilar correctament evita la humitat, fer obres il·legals pot perjudicar a l’immoble i no té garantia … per no parlar de la necessitat de comptar amb assegurances que cobreixin un accident. I és clar, fer un bon diagnòstic professional abans de llançar-se a fer obres pegat.

Font: El Periódico Ed. Català 11/02/2015