Aluminosis

Es tracta de la transformació de determinats aluminatos càlcics hidratats, cristal·litzats de forma hexagonal i d’estructura metastable, en altres aluminatos càlcics hidratats cristal·litzats en forma cúbica.

Aquest fenomen comporta una pèrdua de la resistència del formigó i un augment de la porositat. Aquestes patologies seran més o menys greus en funció del contingut de ciment per metre cúbic utilitzat, de la relació aigua/ciment inicial, del procés de fabricació i del procés de guarit.

Els elements constructius afectats per aquesta patologia són els forjats formats per biguetes autorresistents o pretesades i sense xapa de compressió.

La gravetat del problema es concentra en tots aquells locals susceptibles de rebre humitats, com poden ser els sostres baix coberta, els forjats sanitaris i tots aquells locals que es diuen locals humits.

Les lesions aparents en les biguetes són fissures i esquerdes i taques d’òxid. Per detectar un problema de aluminosis s’haurà de sotmetre a una anàlisi química una o diverses mostres (tastos), que determinin l’existència o no de ciment aluminós, a més d’altres assajos com la difracció de rajos X que serveix per detectar el grau de transformació la porositat.

Tractament:

Consisteix en el reforç d’aquells elements que es troben deteriorats. A més dels reforços és convenient realitzar una rehabilitació general dels elements comuns de l’edifici (façanes, mitgeres..) a fi d’aconseguir la màxima protecció i l’eliminació d’humitats.