Pirites

Els àrids constitueixen el 70-80% del volum total del formigó i són essencials per definir la seva existència. La utilització d’àrids contaminats amb pirites per a la confecció de formigons, provoca una patologia en els elements de formigó realitzats in situ, consistent en la total desintegració dels elements que es troben en contacte amb l’exterior. Aquests àrids reaccionen amb el ciment donant compostos expansius que destrueixen completament la massa de formigó. Aquesta patologia ocasionarà esquerdes i despreniments produïts per l’increment en el volum de la massa de formigó. Seran esquerdes de gran amplitud, en forma radial, partint d’un nucli fosc o esquerdes de tracció sensiblement perpendiculars entre elles i esteses a la totalitat de la massa. Els despreniments seran superficials al voltant d’un nucli de pirites gairebé sempre envoltat d’una aurèola blanca.

Tractament:

Protecció del formigó vist mitjançant un tractament a base de morters amb resines o altres que impedeixin el contacte amb l’aire de la cara externa del formigó.