Elements d’Intervenció en la Rehabilitació de Façanes

La rehabilitació s’associa a la posada al dia, és a dir, a una intervenció general que pot combinar tant consolidacions com a substitucions i noves aportacions tecnològiques o de materials.

Existeixen nombrosos processos d’actuació, principalment condicionats per les tècniques de treball, les eines utilitzades i la zona d’actuació:

INTERVENCIONS DAVANT LESIONS D'EMBRUTIMENT

En l’elecció del sistema de neteja, cal analitzar el material que s’ha utilitzat en la façana, el tipus i el nivell de brutícia, i el grau d’alteració del material. Per verificar l’eficàcia i la no agressivitat del sistema que es vagi a utilitzar, es realitzaran proves prèvies.

La neteja d’una façana no es limita només a netejar un revestiment, sinó que també estabilitza i fins elimina una patologia vinculada a fenòmens bioquímics i prepara l’aplicació posterior dels productes de reparació o de protecció.

Neteja mitjançant raspallat:

Aquest tipus de neteja consisteix en un raspallat manual amb raspall tou i aigua i posterior aclarit amb raig d’aigua també. Elimina les sals en eflorescències i no deteriora els materials tous i fràgils. És un mètode lent i laboriós i necessita d’un gran consum d’aigua. No permet netejar crostes molt dures.

Neteja mitjançant procediments humits, projecció d’aigua o vapor a pressió:

Neteja mitjançant projecció d’aigua a pressió, regulada segons la brutícia fins a 120 atm i allunyant més o menys el raig de projecció. Per disminuir el temps d’actuació i eliminar amb més facilitat la brutícia, s’utilitza aigua escalfada a més de 90 º C, o vapor d’aigua.

El detergent juntament amb un raspallat a mà de truges toves ajuda a dissoldre la brutícia. Els avantatges que comporta aquest tipus de neteja són el reblaniment de les crostes, l’eliminació de sals en eflorescències, i que no és molt agressiu per al material petri. Els inconvenients són que és un mètode lent, poc efectiu, necessita un gran consum d’aigua i no es pot utilitzar en zones amb risc a gelades, ni sobre materials moderadament o fortament alterats.

Neteja mitjançant projecció de partícules, sorra seca o humida:

Aquest tipus de neteja és un mètode abrasiu projectat en sec, mitjançant aire a pressió, sorra en sec, sílice de granulometria controlada, vidre triturat, macroesferas de vidre, vidre micronitzat, partícules o escòries metàl · liques, farina de pedra, closques de fruits secs i serradures de fusta.

Es tracta d’un procés de neteja de qualsevol superfície mitjançant la projecció de productes de diversa procedència industrial amb un raig d’aire a pressió segons la naturalesa del material a tractar, mitjançant màquines pneumàtiques i elèctriques.

Aquest mètode té diversos avantatges, entre elles la seva ràpida i fàcil aplicació sobre grans superfícies, a més de ser molt apropiat per a façanes molt brutes. Els inconvenients són que elimina la pàtina natural de les roques, pot arribar a produir desperfectes en paraments treballats, arestes, etc i es genera una gran quantitat de pols en suspensió.

Neteja química:

El procediment consisteix a mullar prèviament tota la superfície, després ruixar o raspallar sobre una petita quantitat d’agent químic i deixar-lo actuar durant temps, segons la quantitat de brutícia i la resistència del revestiment. Finalment, fer un complet aclarit amb aigua. Les concentracions solen ser molt diluïdes, per evitar perjudicar el material de la façana, però tot i així pot afectar la seguretat del personal.

Aquests tractaments es subdivideixen en dos grans grups, segons la forma d’aplicació de l’agent químic: aplicació líquida de l’agent amb diferents graus de dissolució (remull del parament, neteja amb el producte diluït i raspat i esbandida final amb aigua) o aplicació en forma de emplastre (per a la neteja de petites taques aïllades o residus després de la neteja líquida).

INTERVENCIONS DAVANT LESIONS D'HUMITATS

En tots els casos s’haurà de solucionar prèviament la causa que provoca la humitat. Una vegada eliminada la causa, i abans de reparar els efectes sobre el parament, s’esperarà al fet que desaparegui la humitat de manera natural o per assecat artificial.

Hidrofugació:

La hidrofugació és un tractament que consisteix a augmentar la resistència a la penetració de l’aigua procedent de l’exterior al mateix temps que propicia i facilita la sortida de la humitat interior mitjançant l’aplicació de productes hidrofugants. Entre això productes es troben la silicones, que a mes de hidrofugar actuen com a consolidants.

La superfície a tractar ha d’estar neta, eximeix de pols i seca. S’aplica una única capa, ja que la segona la repel·liria. La impregnació ha de realitzar-se amb brotxa o corró en superfícies petites i amb pistola a baixa pressió (no pulverització) o altres mitjans en superfícies de gran extensió. S’aplica una sola capa a tota la superfície impregnant el substrat. És un tractament que es pot aplicar a façanes i paraments d’obra vista, pedra, formigó o superfícies sense pintar.

Revestiment amb pintures impermeabilitzants:

Revestiment mitjançant pintura decorativa per protegir front la carbonatació. S’aplica mitjançant brotxa o corró de pèl curt amb projecció. Pot ser usat en treballs de repintat, sense mes imprimació, sempre que les capes antigues posseeixin bona adherència.

Aquest tipus de pintures són permeables al vapor d’aigua, permetent d’aquesta forma la transpiració del suport. És de fàcil aplicació i excel·lent adherència. Té una elevada resistència a la difusió de CO2, per la qual cosa redueix la velocitat de carbonatació.

El suport haurà d’estar sa, net, compacte i exempt de pols, brutícia, fongs, partícules soltes, olis i restes de desencofrants.

Formació de barrera química contra la humitat ascendent:

Aquesta intervenció consisteix en la creació d’una barrera química que freni l’ascensió capil·lar de la humitat. S’introdueixen productes hidropel·lents per gravetat que, a més de frenar les humitats capil·lars, aconsegueix bloquejar les sals solubles i transformar-les en insolubles.

Per a això s’ha de repicar 30 *cms d’arrebossat de la zona baixa a tractar per facilitar la ventilació i evaporació de l’aigua infiltrada, eliminant la zona afectada per la humitat. Després es perforarà a la base del mur una doble filada de trepants, aprofundint fins a uns 10-15 *cms de la cara oposada al mur, sense arribar a *atraversarlo.

El diàmetre dels forats ha de ser de 25 a 30 mm amb una separació entre ells d’uns 15 cm i una inclinació de 30-45 graus pel que fa al mur. S’ha d’infiltrar, fins a la saturació, el producte hidròfug en forma líquida. Una vegada hagi penetrat el líquid, es tapen els buits amb morter convencional i es restitueix el revestiment.

Injecció d’aïllament tèrmic a l’interior de la cambra d’aire:

Les tècniques d’injecció dels diversos productes aïllants exigeixen diferents controls durant la seva execució: comprovar l’existència de cablejats interiors en la càmeres, la continuïtat de la càmera i l’existència d’un espessor mínim de farcit. Aquesta tècnica requereix precisió i especialització per part de l’aplicador.

Les injeccions es realitzaran a *traves de petits trepants espaiats, com a màxim 50 *cms entre si, sense que es situen sobre la mateixa vertical. La injecció ha de començar pels trepants situats en la part inferior, omplint la càmera d’a baix a a dalt lentament ja que el material específic per a aquests casos, de baixa intensitat, en expansió lliure i amb un període d’espumació lent ha de saturar el volum de la càmera sense crear tensions excessives a les fàbriques col·laterals, ja que aquestes es poden arribar a fisurar.

El principal problema és la dificultat de control per verificar la colmatació completa de la càmera. El seu principal avantatge, la possibilitat d’aplicar el reforç per l’exterior de l’edifici, sense interferir en les funcions dels interiors habitats.

Incorporació d’aïllament tèrmic per l’exterior:

Aquesta és una solució per millorar el comportament tèrmic de les façanes que al seu moment es van executar sense requeriments tèrmics. És aconsellable aplicar el sistema proposat en façanes on predominen els paraments plans.

Per a la seva execució, primer s’ha de sanejar tota la façana evitant deixar rastre d’elements inestables no adherits. Després s’ha de restituir fins a deixar el plànol preparat per poder col·locar el poliestirè expandit, que es farà mitjançant fixació mecànica o amb adhesiu, i una armadura amb fibra de vidre unida amb també adhesiu. Finalment es podrà efectuar l’aplicació del revestiment continu.

Recuperació de l’estanqueïtat de la junta:

La finalitat d’aquesta intervenció és recuperar l’estanqueïtat de la junta entre edificis o juntes de dilatació. Es pot trobar juntes obertes que no hagin estat tractades des del principi i constitueixen un punt de pas d’humitat, juntes tractades el material de les quals de cubriment s’hagi deteriorat per envelliment o per pèrdua d’elasticitat. Aquest material de recobriment també es desprèn a causa de la humitat. És per això que cal un manteniment periòdic. Un altre problema que es presenta és que el cordó de masilla pot sortir de la junta a causa dels moviments dels edificis o dels seus elements.

Façanes d’obra vista: S’ha d’arrencar el material de la junta i sanejar els laterals. Si és necessari, es fregarà per eliminar les restes de material i facilitar l’aplicació de la següent capa, la imprimació dels laterals amb un material que faci de tap.

Façanes de formigó: S’arrenca la junta i se sanegen els laterals, s’emplena amb un material amb funció tapadora o també es pot utilitzar una junta preformada que entri a pressió. Per finalitzar se segella a força de polisulfurs.

INTERVENCIONS DAVANT LESIONS DE DESPRENIMENTS, ESQUERDES I FISSURES.

Substitució de peces:

Quan les peces estan tan deteriorades que afecten a l’estètica del conjunt i la seva reparació no és viable, es procedeix a la substitució. Aquesta operació té dues variants, depenent de la *tipologia de les peces, així distingim entre substitució de peces amorteradas i peces penjades a subestructures metàl·liques o directament a l’estructura.

En el primer grup parlem de façanes d’obra vesteixi i el segon es tracta de façanes de plaques o panells. En aquestes últimes, el procediment serà totalment diferent, tal com ho és el seu sistema constructiu. És un sistema de desmuntatge i muntatge, que dependrà dels ancoratges específics utilitzats, tant blocs ceràmics com de formigó. S’ha de considerar la grandària i pes de les plaques, d’això dependrà que es puguin utilitzar mètodes manuals o mecànics per a la seva elevació i col·locació.

Complementació de peces:

Aquest procés de reparació es pot realitzar de dues formes diferents, amb porcions de maó o mitjançant reposició amb morters i pintures. En el cas de fàbriques d’obra vesteixi se solen utilitzar morters de restauració a força de ciment, sorra i/o pols de maó, als quals en ocasions s’afegeixen additius, també es poden utilitzar morters modificats amb polimers.

Reparació de juntes de morter:

Quan les juntes estan fisurades o quan existeix pèrdua de morter, és necessari realitzar la seva reposició. El nou morter ha de tenir el mateix color, textura i disposició que l’antic, a més de tenir menor o igual resistència a compressió i composició química similar per evitar l’aparició de sals solubles.

Tractament de fissures:

Davant fissures no estructurals de poc grossor s’obre una rasa en forma de “V” per tot el recorregut de la fissura per eliminar tot el material danyat i s’emplena amb morter especial o resina per aconseguir una nova unió.

Tractament d’esquerdes:

Davant esquerdes que afecten al parament cal reforçar-ho. Habitualment es realitza aquesta operació mitjançant “cosit” o “engrapat” de les esquerdes. Per a això primer s’obre l’esquerda en “V” i es realitzen unes rases perpendiculars a l’esquerda per a la col·locació de les grapes, armadures o filferro, se segellen amb resines *epoxi i amb morter especial de farcit. Una vegada reparada la zona, es pot col·locar una malla en la superfície reparada per aconseguir una superfície homogènia i per finalitzar, s’aplica un revestiment continu per retornar al seu aspecte original.

Reposició i/o restitució del revestiment continu:

En façanes amb revestiment continu, quan aquest es troba molt deteriorat, s’elimina part del mateix o íntegrament.

Una vegada net el suport es procedeix a la reposició del revestiment, esquerdejat, arrebossat o monocapa. Els morters i additius utilitzats dependran en cada cas, i se solen subministrar en pols per barrejar amb aigua buscant la plasticitat desitjada. Finalment es realitza l’aplicació del nou revestiment al parament amb eines manuals. Certes aplicacions d’arrebossats i morters monocapa, es poden projectar amb màquines pneumàtiques.

Demolició de l’enrajolat i nova execució amb junta oberta:

Quan apareixen abombaments, esquerdes, fissures o despreniments d’un enrajolat, es procedirà a la seva substitució i col·locació amb junta oberta per absorvir els canvis dimensionals. Per a això s’elimina l’enrajolat afectat, es prepara el suport com si es tractés d’acabat continu i es col·loca de nou les plaquetes amb junta oberta. El morter es col·locarà sobre el suport en lloc d’en el dors de la plaqueta.

Consolidació de l’aplacat adherit:

Reforçar la posició de les plaques en el parament consisteix en la introducció de tacs químics. Per a això s’han de perforar les plaques per quatre punts, col·locar l’element de *sujección, tapar el cap de la fixació amb morter i finalment unificar el color de la façana.

Introducció de juntes de retracció:

Aquest procés es realitza en façanes alicatades i aplacades on les juntes de retracció han estat mal projectades o malament executades. Es procedirà segons les necessitats funcionals i composició formal del tancament, per la qual cosa poden haver-hi moltes variants. Habitualment se sol demolir parcialment línies de plaquetes i se substitueixen per altres de menor grandària o s’obre la junta de forma mecànica mitjançant radial o similar. Per al seu segellat es col·loca un perfil metàl·lic en O ancorat al suport o s’emplena la junta amb material elastòmer.

Reforç i substitució d’ancoratges:

El reforç d’aplacats es pot realitzar mitjançant ancoratges puntuals o lineals. En els puntuals s’utilitzen perns metàl·lics (dos per peça) amb sistema d’ancoratge mecànic o químic, assegurant el seu agarri a la part sòlida del suport. Aquests ancoratges se solen aprofundir en la pròpia peça i tapar-los exteriorment amb masilla de marmolista. Per als ancoratges lineals s’utilitzen perfils metàl·lics col·locats per l’exterior i ancorats per punts, distribuïts de tal manera que totes les peces resultin subjectes per dos laterals oposats.

Reparació de peces de formigó armat:

El despreniments superficial produït en les plaques és a causa de la corrosió de l’armadura interior, per la qual cosa s’haurà de repicar i sanejar tot el formigó de recobriment de l’armadura afectada fins a deixar-la vista, neteja i sanejat de l’òxid, protecció de l’armadura a força d’una imprimación (ha de ser compatible amb el morter reparador posterior) i finalment, restituir la secció original amb morter reparador.

INTERVENCIONS EN ELEMENTS SINGULARS DE LES FAÇANES.

Intervencions davant lesions de corrosió per oxidació:

Són intervencions realitzades en elements metàl·lics tals com a baranes i reixes.

Per oxidació i corrosió s’entén la transformació molecular i la pèrdua de material en les superfícies dels metalls, sobretot del ferro i de l’acer.

L’origen del procés de corrosió està en l’oxidació superficial de l’element, on la causa serà la falta de protecció superficial del metall. D’aquesta manera, la reparació serà conjunta, abastant tant la causa com a ela efecte, consistint en una neteja profunda de la superfície de l’element metàl·lic i la seva nova imprimación antioxidant.

Neteja mitjançant projecció de partícules:

Com aquesta tècnica té major energia d’abrasió, ens servirà per a grans superfícies i capes de corrosió mes importants. Normalment es tracta de projecció de sorra silícea, però també es pot utilitzar projecció d’encenalls d’acer, granalla de plom, etc.

Decapat químic:

Igual que la neteja química, consisteix en l’aplicació superficial d’un producte químic que descompongui l’òxid metàl·lic i ho converteixi en una capa porosa fàcil d’eliminar mitjançant raspallat o gratat. Aquests productes són molt variats, en funció de l’òxid que es tracti. El procés es completa amb un bon raspallat i aclarit.

Col·locació de reforç de llinda:

Llindes d’obra o pedra situats sobre finestres, balconades o portals. Normalment les llindes d’obra estan formats per peces ceràmiques a sardinel, i els de pedra estan formats per una sola peça que es recolza sobre la brancals.

Els moviments de les façanes generalment provoquen esquerdes sobre aquests elements. La intervenció es basa a col·locar un element resistent que treballi a tracció (un perfil en forma de T) en la part inferior de la llinda amb la finalitat de contrarestar els esforços i unificar el comportament de l’element.

Substitució de l’escopidor:

Tant de finestres com de balconeres. L’aigua de la pluja que es vessa per la franja de la paret que es troba sota la *balconera provoca despreniments del revestiment. Per poder controlar l’aigua de la pluja que incideix en el buit de la *balconera s’haurà de substituir l’escopidor per un adequat. La substitució es farà amb peces ceràmiques que tinguin un goteró de 3 *cms de vol o amb una planxa metàl·lica galvanitzada de 8 mm de grossor (similar a la d’una rajola) protegida i se segellarà la junta.

Consolidació de la caixa de persiana:

La caixa de persiana, en aquest cas, està constituïda per un element prefabricat en “L” de formigó armat o de ceràmica armada. La “L” es recolza en el brancal de la finestra o de la *balconera. La junta que hi ha entre la cara exterior i el parament és una junta feble, ja que si es mou el tancament o l’estructura, es marca la junta i s’esquerda.

Per arreglar aquest tipus de lesió es repica el revestiment exterior, se saneja i es fixa amb resines o mecànicament un goteró al costat de l’aresta de la “L”, reforçant amb una malla que agafi 20 cm mínim per sobre de la trobada amb l’obra, i finalment, posar el revestiment amb el mateix material original.

Substitució de l’angle metàl·lic inferior (obra vista):

Les baranes d’obra vesteixi es recolzen en una llosa de la volada i un *carquiñoli que es recolza sobre un angle metàl·lic soldat a unes barres d’acer fixades a la llosa.

La intervenció plantejada consisteix a estabilitzar el conjunt, *apuntalando si fes mancada. Segons l’estat d’oxidació dels tirants, es fa una substitució total, col·locant un nou angle galvanitzat amb tirants fixats amb cargols. Finalment s’ha de refer el conjunt de *sardinel de peces de *carquiñoli.

Reconstrucció de baranes de ferro colat:

Són baranes *encastadas a les façanes i recolzades en les lloses. La intervenció habitual d’aquestes baranes és la substitució de les peces trencades. El criteri que se segueix és realitzar les peces amb fosa i fixar-les al conjunt.

Restitució de baranes de ferro forjat:

Les baranes de ferro forjat tenen els seus elements units amb *bridas de plom, bronze o coure, però també amb cargols. Estan encastades a la façana i es recolzen en les lloses. A causa de la seva geometria hi ha molts racons on s’acumula l’aigua de pluja facilitant la seva oxidació. La intervenció consisteix en la substitució d’elements deteriorats, fixant els nous amb cargols, *bridas o mitjançant soldadura elèctrica.

Reconstrucció de lloses de pedra:

Les lloses de *balcon de pedra natural i *generalemente *estan encastades sota els brancals de l’obertura i solen volar uns 70 *cms. Moltes vegades les lloses no tenen goteró i l’aigua cau per la motllura la qual resulta afectada i erosionada. A part l’aigua està en contacte directe amb el suport de la barana, la qual cosa provoca problemes de corrosió i expansió.

La intervenció consisteix a refer la secció erosionada. Primer es *sanerá tota la superfície de la llosa i es netejarà per llevar les sals de formació. Després s’aplicarà una capa *mineralizadora per endurir la pedra i es col·locaran les fixacions d’acer inoxidable a la zona on s’ampliarà el grossor. Finalment es restituirà la secció amb morter per capes de 2-3 *cms i es reconstruirà la motllura fent un goteró.

Refer la protecció dels perfils de la llosa:

Llosa d’obra massissa recolzada sobre les ales inferiors de perfils metàl·lics. La llosa està constituïda per *tocho massís i/o rajoles fixades amb morter de calç, la part inferior de la qual aquesta formada per un gruix que absorbeix a l’ala inferior de la bigueta i la cobreix.A causa de l’horitzontalitat de la llosa, l’evacuació d’aigua de pluja és molt lenta i es filtra per l’interior de la *balconera, provocant erosions i despreniments a la zona de les biguetes.

La intervenció consisteix a refer el recobriment inferior de les ales de les bigues. Primer es repica i saneja tot el recobriment inferior de les ales de les biguetes. Es repiquen quatre forats per bigueta (dues a cada costat alineats) per fixar els elements d’ancoratge. Després es fixen els ganxos i es posa una malla metàl·lica d’acer inoxidable per homogeneïtzar la massa del recobriment. Finalment s’ha d’arrebossar la superfície inferior amb morter formant un goteró.

Consolidació de la motllura:

Element de pedra artificial, en forma de motllura, col·locat en la testa del forjat. Se subjecta mitjançant uns ganxos que queden dins de la massa del formigó al moment d’executar el forjat. La pedra té un problema, la porositat, la facilitat de carbonatació i com a conseqüència la corrosió i despreniment del ganxo.

La intervenció consisteix a consolidar la posició de la peça, col·locant un mínim de dos tacs químics, fent dos forats de diferents diàmetres perquè el cap quedi amagada i es pugui tapar amb morter.

Consolidació del perímetre i impermeabilització de balconades:

Són terrasses d’exteriors o balconades interiors reculades del plànol de la façana. La terrassa està protegida per tres parets perimetrals i el frontal està protegit per una barana metàl·lica. No té impermeabilització i les filtracions d’aigua de pluja afecten a les biguetes. També existeix una absència d’escopidor amb goteró, a través del com cau l’aigua de pluja i provoca lesions en el revestiment i la bigueta perimetral.

L’objectiu de la intervenció és reconduir les aigües i corregir funcionalitats. S’haurà d’aixecar el paviment existent i llevar les fixacions de la barana metàl·lica. Repicar tot el perímetre i reconstruir. Després s’impermeabilitzarà la terrassa amb làmina prefabricada i es tornarà a pavimentar, fent una bona rematada perimetral amb escopidor i goteró. Finalment es col·locarà la barana metàl·lica sobre el paviment, sanejant i tornant a arrebossar la part inferior de les terrasses.

Tractament i impermeabilització superior (cornises i motllures):

Cornisa d’obra de fàbrica recolzada en la façana i mènsules encastades. L’acabat superior és estucat amb pendents a l’exterior. Pot degradar-se l’estucat superior per l’erosió provocada pel vessi d’aigua.

La intervenció consisteix a repicar i sanejar tots els pendents superiors. Cosir les esquerdes amb armadura inoxidable per recuperar l’homogeneïtat del conjunt, i refer els pendents amb morter i impermeabilitzar la part superior amb rajoles tradicionals i escopidors.

Sol·licita Pressupost

Noticies Enhebra

Nous Ajuts a la Rehabilitació 2018

L'Ajuntament de Barcelona ofereix una línia...

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I ENERGIA ELÈCTRICA RENOVABLE

Eficiencia energètica: com comprar energia...

A PARTIR DEL 4/12/2017 TOTS ELS EDIFICIS HAURAN DE SER ACCESIBLES

Tots els veïnats de l’Estat hauran de tenir...

PAVIMENT HIDRÀULIC O MOSAIC NOLLA?

  Recentment hem finalitzat la rehabilitació...