La despesa en rehabilitació d’habitatges va superar l’any passat per primer cop el de la construcció d’obra nova, desplomada a arrel de la crisi immobiliària. Segons va explicar Pilar Martínez López, directora general d’Arquitectura i Habitatge del ministeri de Foment, en unes jornades organitzades pel Col.legi de Registradors de Catalunya, l’any passat es van invertir 20.673 milions d’euros en rehabilitar habitatges, davant els 17.398 invertits en construir altres nous. La despesa també s’ha reduït per la crisi (un 35% respecte als nivells del 2008) però molt menys que el de promoció. Martínez va explicar que l’objectiu del Govern és equiparar la rehabilitació al nivell europeu, molt superior, pel seu efecte multiplicador sobre l’economia. “Cada milió invertit en rehabilitar dóna feina a 56 persones, i crea tres de riquesa”. Les subvencions públiques gairebé s’autofinancen, va recordar Martínez: Per cada 100 milions en ajuts, el sector públic recupera 96 en impostos (IBI, IVA, IRPF, tasses,..) i en pagar menys subsidis de desocupació. Amb tot això, en la llei de rehabilitació que està tramitant en el Congrés el executiu va introduir vies de finançament privat de la rehabilitació, per impulsar-la reduint a la vegada els ajuts públics. La directora general va explicar que la llei obliga a que les obres incorporin una memòria de viabilitat econòmica, de manera que si és necessari per finançar la obra es pugui augmentar la superfície edificada del immoble, o aprovar canvis d’ús de l’immoble o de les seves parts. Unes guanys que quedarien exempts de tributació sobre les plusvàlues per finançar l’obra. “es tracta de poder plantejar la divisió de pisos en peces més petites, convertir l’habitatge del porter en un local comercial, utilitzar espais comuns o construir pàrquings per captar fondos amb els que finançar les obres”, va explicar. “La rehabilitació ha d’oferir un model de negoci que pugui interessar a les empreses del sector” assegurà i atendre la necessitat de conservar el parc d’habitatges: 1,38 milions estan en estat deficient. José Manuel Galindo, president de l’APCE, va explicar que la rehabilitació és més complexa que la promoció d’obra nova i molt menys rentable4. “Són processos llargs, hi ha normativa rígida de tres administracions diferents, contradictòria, i que exigeix requisits tècnics a vegades incompleixes, el que de vegades dificulta a més trobar finançament bancari”, va lamentar. Galindo va demanar que les administracions impulsin la rehabilitació a gran escala, de barris degradats o edificis, i busquin mesures per fer-la viable.

Font: La Vanguardia.