▪ El Govern prepara un decret nou sobre les qualificacions que a més forçarà a comunicar-les
▪ Aparelladors i arquitectes troben deficiències que encara que no són perilloses s’han de solucionar

L’ impressionant nombre de suspensos crida a l’alarma: ¿tan malament estan els edificis barcelonins (i per extensió els catalans, perquè es tracta d’una estadística extrapolable)? En una mitjana arrodonida, només un de cada quatre passa a la primera la ITE o inspecció tècnica d’edificis que fixa la Generalitat, segons dades dels col·legis professionals d’arquitectes (ho situen en un de cada cinc) i d’aparelladors (poc més d’un de cada tres). Es detecten deficiències considerades al protocol com a «greus» que impedeixen obtenir l’obligatori certificat d’aptitud. Especialment en façanes i terrats que comporten una inversió per part del veí.

És tanta la por a afrontar aquestes despeses, que a tota la província de Barcelona i des que es van implantar les ITE fa quatre anys, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya només comptabilitza unes 9.000 inspeccions realitzades (la majoria suspeses) enfront del parc d’unes 72.000 edificacions anteriors a 1960 a la província que ja haurien d’haver sigut revisades. A aquestes s’hi han de sumar les gairebé 40.000 construïdes entre 1961 i 1970, i que en principi han de passar el tràmit aquest any.

POR AL RESULTAT: Habitatge no pot quantificar quantes construccions realment s’han sotmès a una ITE. I és que ara els propietaris no estan obligats a comunicar els informes amb incidències greus, que comporten el suspens. Només a acudir a la finestreta de l’Administració quan la inspecció ja s’ha passat i es presenta la documentació firmada per un aparellador o arquitecte per obtenir el certificat final d’apte. De manera que moltes comunitats no s’atreveixen a sotmetre’s a la itv per por al suspens o bé, una vegada que suspenen, opten per no solucionar els problemes pel cost econòmic. Congelant d’aquesta manera la situació, i sense la necessària conservació. La llei contempla sancions en aquest sentit, però ara com ara i en plena crisi, no són l’objectiu.

El director de l’agència, Jaume Fornt, és conscient del desfasament entre la previsió d’edificis que haurien d’haver sigut inspeccionats i els que han aconseguit el certificat, que a tot Catalunya fins al 2014 van ser 7.168, la majoria a la província de Barcelona. De tot aquest volum territorial, assenyala, més del 60% registra incidències considerades professionalment greus (encara que no solen suposar risc) o molt greus (percentatge anecdòtic).

A Barcelona província, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB) fins al desembre passat havia sumat 5.318 inspeccions, amb el resultat d’un 33% de deficiències lleus que només impliquen tasques de manteniment, un 4% sense deficiències, i un 63% amb problemes considerats greus i que suposen el suspens inicial. És a dir, que un de cada tres aprova. En canvi, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’informe és negatiu en el 80% de casos (un de cada cinc), després de 5.000 revisions en tres anys, la majoria a Barcelona ciutat.

Manuel Segura, director del gabinet tècnic del CAATEEB, explica que aquesta gravetat no sol implicar perill, però sí que obliga a resoldre les deficiències. El problema és que les escales que estableix la normativa són molt limitades. Obliga a qualificar patologies com humitats i filtracions o esquerdes en aquest episodi, encara que afectin parcialment la construcció i en molt diferent grau. Per pal·liar aquest cercle viciós, que ha paralitzat l’emissió de certificats d’aptitud, el Govern està acabant un decret que es preveu aprovar a l’abril i que estableix nous graus en les qualificacions.

REALISME: Fornt detalla que la principal diferència, a més de prorrogar un any els terminis, és que es crearà una categoria de «deficiències importants», que sense suposar risc per al bloc o les persones, necessiten correcció, però no impedeixen obtenir de forma directa l’aprovat, encara que aquest s’haurà de revisar en sis anys i no en els 10 habituals. Per contra, es consideraran greus les que comportin perill i requereixin mesures cautelars i obres immediates. El director de l’Agència de l’Habitatge opina que s’ha de fer pressió perquè tothom exerceixi la seva responsabilitat en la conservació dels immobles, però «sent realistes». Amb el decret, tots els casos s’hauran de comunicar a l’Administració, amb un calendari fixat per a la rehabilitació.

El vicepresident del CAATEEB, Antoni Floriach, puntualitza que els problemes de façanes i cobertes afecten el conjunt de la ciutat. En canvi, els estructurals solen cenyir-se als nuclis antics, com el Gòtic, el Raval, el Born… La fornada d’edificis que s’afegeixen a la inspecció d’aquest any, fins a 1970, és molt nombrosa, amb gairebé el doble de construccions que la dècada anterior i marcada encara per l’aluminosi en moltes zones de la ciutat.

Font: El Periódico edició cat 11/02/2015